Les vidrieres com obres d’art, són una part molt important del nostre patrimoni històric. El nostre patrimoni vitraller tot i ser important malauradament es escàs i poc documentat, cal conservar-lo. No es pot malmetre amb restauracions maldestres i amb l’abandonament a que esta sotmès. Cal restaurar, conservar, protegir i documentar la memòria històrica de les nostres vidrieres.
Per la composició química del vidre, les vidrieres amb el pas dels anys, han sofert un atac atmosfèric natural que ha augmentat considerablement en l’últim segle. La creixent contaminació atmosfèrica, sobre tot a les grans ciutats, fa augmentar les condicions d’agressió química.
El resultat d’aquesta agressió és la degradació del vidre, la xarxa de plom i el ferro, i comporta el deteriorament mecànic, la descomposició química, l’alteració dels colors, la disminució de la seva transparència original i la solidesa del conjunt.
Altres causes de destrucció de les vidrieres són de naturalesa mecànica, vibracions, efectes del vent, dilatació tèrmica, tensions mecàniques internes, atacs iconoclastes, les guerres, el canvi en les modes artístiques i la negligència en general (abandonament i males restauracions).
Cal lluitar amb tots els mitjans disponibles per evitar la pèrdua d’aquest patrimoni històric. Fent una acurada restauració, conservació, protecció i documentació.
No es pot emprendre una restauració seguint tant sols un criteri econòmic, mai en l’adjudicació de la restauració d’una obra d’art es poden igualar els criteris a seguir per la construcció d’una carretera, una autopista, un edifici, etc.. La vidriera és l’element més fràgil d’un edifici, és un element històric i es necessària una acurada restauració, tenint en compte tot una sèrie de criteris, una restauració mal feta pot comportar una pèrdua irreparable. És necessari comptar amb un equip de professionals pluridisciplinar en l’àmbit de la restauració.
Per aquest motiu no estalviem recursos a l’hora de formar un equip expert en cobrir les necessitats mes diverses i complexes, d’acord amb l’envergadura de les obres escomeses.
Conservació i restauració són dos conceptes íntimament i necessàriament lligats. Conservar és, frenar, aturar els processos que son part de l’envelliment natural o provocat. Amb les diferents metodologies implantades i consolidades, acceptades en els àmbits especialitzats, mitjançant mètodes i tècniques específiques de base científica podem restablir el potencial de l’obra d’art.
És imprescindible valorar en qualsevol cas, l’aspecte i la composició dels diferents materials, per salvaguardar-los de la degradació, respectant l’esperit de l’obra i les tècniques originals desenvolupades per aconseguir l’objectiu de transmetre lo inicialment creat.
Per altra banda, el coneixement i la consulta de les referències històriques, bibliogràfiques i iconogràfiques, han de permetre identificar i datar l’obra, amb l’objectiu de tenir una valuosa informació complementària dels costums i tendències de l’època.
El més important és l’obra d’art, la seva individualitat, el seu llenguatge i el seu espai en el temps, propietats intrínseques que hauran de prevaldre per sobre de qualsevol altre criteri en l’intervenció sobre un objecte d’art.
